Tradició

La indústria i el comerç de les begudes espirituoses elaborades a Catalunya, han estat íntimament lligades a la història econòmica i política d’aquest país. Així doncs, l’aiguardent va esdevenir un producte de producció i consum alts a Catalunya cap a final del segle XVII, i era un dels llocs que millors condicions presentava per potencia la producció d’aiguardent destinada a l’exportació cap a L’Atlàntic Nord. L’aiguardent va esdevenir un element essencial de la vida quotidiana, però, al mateix temps, resultava inseparable del creixement de l’economia i de les opcions econòmiques i polítiques. Això va significar que en poc temps, l’aiguardent es va convertir en la principal exportació catalana, i fou l’element primordial que va permetre a l’economia del Principat de Catalunya integrar-se en les estructures del comerç mundial a finals del segle XVII.

La Unió de licoristes de Catalunya (ULC) com a gremi, es va crear ara fa vuitanta anys –el 10 de març de 1932– originàriament amb el nom de Sindicat de Fabricants Exportadors d’Aiguardents Compostos i Licors de Catalunya, amb seu a Foment del Treball Nacional. L’any 1934 es publica per primera vegada “El licorista“, butlletí de la Unió de Licoristes de Catalunya; en aquells moments l’associació ja havia traslladat la seva seu al número 12 de la plaça Francesc Macià. Posteriorment, a mitjans de 1939, es va formar l’Agrupació de Fabricants de Licors de Barcelona dins de l’Organització Sindical Vertical. Com a tal, va desenvolupar la seva tasca fins l’any 1977, en que va passar a constituir-se en l’actual Unió de Licoristes de Catalunya; Don Antonio Antich va ser el seu primer president. Actualment, la Unió de Licoristes de Catalunya agrupa el 90% dels fabricants de Licors de Catalunya, i ha tornat als seus orígens, amb la seva nova seu a Foment del Treball Nacional del carrer Via Laietana, n° 32 de Barcelona.